Portem una colla de mesos que nomes es parla de pandèmies per tot arreu, radio, TV, diaris escrits i digitals. Els espectacles, els esports i tota mena d’activitats de lleure tancats, l’única cosa que ens queda per mirar d’alliberar la ment, que no sigui llegir,
segons el meu modest punt de vista, es la gastronomia
casolana,
dons tampoc podem anar al restaurant a fer un àpat amb tranquil·litat per que tenim l’horari limitat i no poder sortir de la comarca, de sopar ni parlar-ne!!!!, A les 10 del vespre tothom tancat a casa.
Per aquest motiu he decidit escriure l’historia i la recepta d’una de les
amanides mes
típiques de la nostra terra LA XATONADA, amb
l’única intenció d’ajudar a la gent que vulgui distreure’s amb noble i nutritiu art de la cuina.
Tots
els anys quan deixem de banda els
Nadals i encetem l’hivern, forma part de les nostres tradicions gastronòmiques més arrelades una de les més famoses amanides catalanes d’hivern: EL XATÓ.
Els llocs mes tradicionals on fan el plat son, Vilanova i La Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges, El Vendrell, El Garraf i Calafell, i a molts altres llocs, encara que avui dia amb el rotllo de la globalització ja es troba a totes les cartes dels restaurants d’arreu de Catalunya i se sol fer a la majoria de cases com a mínim un parell de cops l’any encara que no siguin ni pagesos ni pescadors.
Cada localitat diu que la seva es la recepta autentica per que la salsa es originaria
de cada
uns dels pobles anomenats,
sense saber de
cert de on ha
sortit, val ha dir que les diferencies entre cada estil son
mínimes.
També entre les esmentades poblacions es disputen l’autoria de la tradició, de qui va celebrar per primer cop la festa.
El nom de
xató es creu que prové del fet d’ai xatonar, que es posar unes aixetes petites a les botes de vi
quan es celebra la festa del tast del primer vi novell de l’any.
Per
aquest motiu es
típic
fer la XATONADA, que es
l’amanida
acompanyada d’un sortit de
truites de les més
variades que un es pot
arribar a imaginar i no hi
pot faltar un bon
tall de botifarra negra i blanca.
XATÓ DE SITGES: els ingredients per 4 persones són: 100 grams d’ametlles i 100
d’avellanes torrades, la
polpa de 4 nyores escaldades, 2 grans d’all CRUSOS, 1 llesca de pa fregit, 2
seitons, mig
bitxo, oli d’oliva verge extra, sal i vinagre al gust.
En un morter o got de
minipimer, es piquen els
ingredients i es van
lligant amb l’oli d’oliva fins que
quedi la salsa ben lligada.
En el plat si posa l’escarola trossejada, un parell de seitons, el bacallà i la tonyina esqueixada i
s’escampa per el damunt el xató.
Animeu-vos a fer aquest menjar saborós i no os penedireu.
Ja em direu
Josep VS
Nota
Adjunto l'enllaç amb el xatò que fa el Sr. Argiñano
https://www.youtube.com/watch?v=vwGZIoiha90
Observeu que el Sr Arguiñano NO hi posa l'element més humil
El cuiner surt en acabar l'anunci del començament
2 comentaris:
Sempre és agradable una mica d'alegria culinària en aquest temps de reclusió forçosa. Ben segur que la recepta de xató que ens recomana en Josep V.S., ens pot ajudar molt a revifar l'esperança en un demà millor, quan ja tots ben vacunats, puguem anar a assaborir tranquil·lament els diferents xatós que es fan al nostre país, sense l'amenaça de cap virus maligne.
Molt bona la recepta, fins i tot se m'ha fet la boca aigua. Gracias
Una abraçada, Dolors F.
Publica un comentari a l'entrada