M’he
preguntat molt sovint com hi ha al món països amb economies precàries i amb
gran manca d’infraestructures socials de tota mena però que disposen d’un
potencial armamentístic de primer nivell.
Molts
d’aquests estats no disposen de crèdits per poder fer escoles, hospitals o
carreteres, però sí que tenen “facilitats”,
sigui per petroli, mines o recursos naturals, per disposar de les armes més
modernes que hi ha al mercat. I es veu clar que deu ser un negoci dels més
lucratius el fet de la compra i venda d’armes, tema tabú per a tots els pobres
mortals. Tot això es mou amb un gran secret en què els mateixos governs que fan
aquestes transaccions “criminals” amaguen tots aquests afers.
Veus
com en consells de ministres es parla d’ajudes, infraestructures i tota mena de
temes, però mai de la fabricació i venda d’armes. Els draps bruts entre
polítics sempre estan a la palestra de qualsevol reunió, però amb la fabricació
i venda d’armes, silenci. En l’àmbit mundial suposo que deu fer vergonya, que
els països diguem-ne rics, estiguin venent armes a països pobres perquè es
matin entre ells i per altra banda, envien a ONG, com a salvadors d’aquesta
injusta situació.
Omplim
els informatius de massacres i bombardejos i gent refugiada, però mai es diu qui
fabrica les armes. En pobles que no disposen ni d’una fàbrica per a fer sandàlies,
veus els seus soldats, equipats amb un avituallament digne dels exèrcits més
moderns del món.
I
mirant el nostre melic, tampoc es parla mai o quasi mai del que representa la
nostra aportació a les guerres del món, ni de les fàbriques que tenim, ni la
quantitat d’empleats que ocupen aquestes activitats. Tot és opacitat. Amb un
recent informe del Centre d’Estudis per
la Pau, Espanya fabrica aeronaus, vaixells, equips electrònics, munició,
vehicles, bombes, equips personals, armes de foc i fins i tot agents químics...
Quan
es fa la venda d’armes, amb un mercat totalment fosc i secret, el que importa són les peles. Penso, molts cops, quan veus
a les notícies bombardejos i morts de
població civil probablement algun
d’aquell material bèl-lic ha estat venut per països Occidentals entre ells
Espanya.
Vaig
assistir a una xerrada que va fer un tècnic que es dedicava a muntar campaments
de treballs per ONG, en concret per Metges Sense Fronteres. Per temes de vigilància
i seguretat dels campaments, és veien obligats a reclutar militars de la zona,
algun cop els mateixos militars que creaven el conflicte, i que exigien armes i
vehicles per fer aquella tasca. El cost acostumava a ser un 20% del pressupost total
l’operació humanitària. I molts cops les armes eren espanyoles.
Espanya
al 2020 va invertit amb l’exèrcit un 10.3 %, tres vegades més que en
investigació.
Un
veritable món de fariseisme.
Salvador CM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada