El català: Caixa o faixa?

 

El català és una llengua derivada del llatí. Les altres llengües romàniques veïnes: l’occità, el francès, l’italià, el sard, el portuguès, el castellà, etc. son germanes seves. Es parla de la situació delicada del català, amb la minva en el seu ús social. Què es pot fer per revertir aquesta crisi lingüística? Al meu parer, cal que els catalanoparlants el fem servir amb normalitat com a primera llengua en tots els àmbits (privats, laborals, docents, comercials, de lleure, de cultura, amb els altres, sense pensar si ens entendran o no, ja ens ho diran en tot cas). Si el català s’escolta és més fàcil que els que no el tenen com a llengua habitual es llencin a emprar-lo amb naturalitat.

La gimnàstica, junt amb la religió i "el espíritu nacional" eren las tres maries.

Per aprovar aquesta maria tenies que comprar els apunts que havia fet el professor

Si no ho feies, tenia que examinar-te al setembre.

Fer veure als joves que el català no és una assignatura “maria” que no serveix per res, que només cal estudiar-la amb desgana i oblidar-se’n d’ella un cop aprovada. I és tasca dels ensenyants fer atractiu l’idioma, que el seu ús permet relacionar-se millor, més enllà de l’aula: al pati, a les activitats esportives i extraescolars, a les sortides, als jocs entre companys, etc., que és una riquesa tenir una capacitat de parlant plurilingüe, que t’obre les portes a una gran cultura i a més facilita entendre i aprendre altres llengües. Estem anant cap a unes societats en què els seus individus seran, cada cop més, multilingües. El monolingüisme no té recorregut.

Aquest conillet porta en el sac el seu català.

No es per amagar-lo, sinó per utilitzar-lo sempre que pugui.

I a nosaltres ens pertoca no amagar el català com si fos un element superflu del qual gairebé ens avergonyim, si fem això, com volem que els que no el coneixen gens o poc se’l prenguin seriosament? Si els catalanoparlants a la primera l’abandonem, per què l’han de voler els altres?

En els espais familiars, els pares hi tenen una importància molt gran.

Aqueta família que contempla la posta de sol sembla contenta.

En quina llengua parlen?

I hem de començar per casa, per la transmissió intergeneracional. Algunes llengües s’han afeblit perquè els pares han deixat de parlar-les als fills pensant que hi ha idiomes superiors als altres, a causa de pressions polítiques d’estats centralistes. El cas francès i espanyol contra les llengües minoritàries n’és un clar exemple.

Nosaltres hem rebut aquest llegat dels nostres pares i avis, i ...

Hem de fer el mateix amb els nostres fills i nets parlant-los sempre en català.

Ernest Escasany Ferreres