Avui m’ha semblat interessant fer una petita referència sobre les diverses pandèmies comptabilitzades, que la humanitat ha patit.
Hi ha molta informació, però jo he decidit
basar-me en l’estudi fet per Patricia Galeana de la Facultat de Filosofia i
Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic feta l’agost de 2020.
Des dels seus orígens l’ésser humà ha sofert
malalties epidèmiques, però, és a partir del segle XIX amb el descobriment de
Luís Pasteur i Robert Koch sobre microbiologia i vacunes, que s’han començat a
controlar, a banda, lògicament, les vacunes, això no obstant, han estat un bon catalitzador
de la organització i de la legislació municipal sobre qüestions sanitàries per
tal d’establir la neteja a la via pública i també la reglamentació de la
medicina. El 1910, es creà l’Oficina Internacional de Higiene Pública,
antecedent de la Organización Mundial de la Salud (OMS) creada el 1945. I és,
que tal com va indicar Marshall McLuhan els efectes de la pandèmia actual
encara no es poden predir.
Abans del s.V aC., Hipòcrates va assenyalar la
tuberculosi com la més brutal de les malalties i durant el segle V de la nostra
era el Dr.Aureliano la consigna i en l’edat mitjana se li va donar el nom de:
La Gran Plaga Blanca.
Altres epidèmies de l’antiguitat, van ser la influència de Babilònia, 120 aC, que després s’estendria de Mesopotàmia a l’Àsia Meridional; i la famosa plaga d’Atenes (430) aC., que es propagà a Gràcia, Egipte, Etiòpia i Líbia, encara que també se la coneix per “la pesta eguina”.
Hi ha altres pestes com la Malària, que segons sembla, va ser decisiva en la victòria de Roma sobre Cartago. La pesta Antonina que es va estendre per tot l’imperi Romà, fins a l’Àsia Menor. La p. Cipriana 249 -262 dC. a diverses ciutats romanes i gregues.
Segon sembla, aquestes plagues van ajudar a consolidar la religió
cristiana (se’ls oferia la immortalitat en el paradís, si obeïen les
autoritats). Abans d’això, les plagues eren culpa dels governants impiadosos,
més tard ho atribuïren al dimoni. Això va fer que sorgissin els exorcistes. En
l’etapa Medieval i va haver-hi la Plaga de Justiniano (542) primera pesta negre,
també Bubònica.
Bé, podríem dir que durant els segles que han seguit hi ha hagut diverses plagues, pandèmies, etc. fins a l’actualitat. Això m’ha fet pensar, com podem haver estat tant prepotents per no pensar que podríem patir una infecció d’aquest tipus nosaltres? Per sort han creat unes vacunes que ens han ajudat, però molta gent no ho ha pogut resistir i ens ha deixat. Sempre arribem tard, no aprenem, ni aprendrem mai.
Dono gràcies a la Patrícia Galeano pel seu estudi,
que recomano llegir.
Carme, AFOPA
1 comentari:
Feliçitats Carme. Es un reportatge historic molt intetressant-
Saljutacions, Dolor Fita
Publica un comentari a l'entrada