divendres, 24 de juny de 2022

Les valls d'Àneu, cultura i natura a l'Alt Pirineu

 

És divertit estar sense fer res
tot esperant la posta de sol.

Arriba l’estiu, les vacances, sortim i ens escampem per mil i un llocs, busquem la calma, la frescor, enguany més que mai, i dedicar-nos amb temps a allò que més ens agrada: fer senderisme, viatjar, el mar i la muntanya, l’esport, la lectura, la música, el bon menjar, el que Horaci va expressar amb la frase de “carpe diem” que vol dir gaudeix del present que és la millor manera de viure amb intensitat, de donar vida als anys. I si no ens agrada fer res, deixem-nos portar, Ciceró va dir: “Nihil agere delectat”: no fer res és divertit.

Esterri d'Àneu 
des del marge esquerra de riu.

I jo amb aquest breu article vull fer-vos una recomanació per passar uns bons dies en què podreu gaudir de tot plegat en una activitat que ho té tot, o gairebé, i per tots els gustos. Em refereixo al Dansàneu, el festival de cultures del Pirineu que se celebra la darrera setmana de juliol a les meravelloses valls d’Àneu al Pallars Sobirà. Música, dansa, poesia, teatre, exposicions, cinema, llibres, memòria històrica (dels que van ser deportats als camps nazis o que fugiren durant la guerra del 36 al 39), tradició i contemporaneïtat, proximitat i universalitat.

Pintures de la recent restaurada Església de Sauri,
amb les pintures d'en Santi Moix,
fetes amb criteris moderns. 

Pintura de l'Església d'Arties
pintades amb criteris tradicionals del judici final, 
on un drac és menja a tost els dolents.

Tot això passa en uns escenaris que ens venen donats, gens artificiosos: un ric patrimoni monumental d’esglésies i antics monestirs romànics, plens d’art (pintures murals extraordinàries, retaules, etc.). Runes de vells castells que feien de guaita i protegien aquelles terres que defensaven ardits comtes i irreductibles comtesses, pobles orgullosos dels seus privilegis i ordinacions amb què s’autogovernaven. I tot envoltat d’una natura pletòrica i gegantina, cims, ports de muntanya de vertigen, boscos sempre verds on s’hi amaguen gran varietat de bolets, prats d’estiu on hi pasturen ramats de bous, vaques, cavalls, ovelles i cabres,  que donen bona carn, llet, formatge i una llana suau i lleugera, llacs i rius de neu.

Anant a veure unes vaques que descansen
però vigila que no s'espantin.

I la gent? Què dir-ne. Història i terra han forjat un caràcter ferreny, tenaç que als de la ciutat ens pot semblar poc simpàtic, sobri, de poques paraules, i sense exagerades gesticulacions, desconfiat amb el foraster sobretot si aquest és un passavolant, no perden el temps ni prometen amistat eterna a qui no veuran potser mai més, com fan d’altres, que de seguida et prometen l’oro i el moro i en acabat tot és foc d’encenalls. Us ho asseguro, si t’obren el cor, quan ho fan, llavors si que és per sempre i incondicionalment, però no és fàcil, t’ho has de guanyar, però la recompensa s’ho val.

Els Encantats, amb el llac de Sant Maurici,
un del pics més coneguts del Pallar Sobirà,

Per veure el programa de la setmana del Cerqueu (del 24 al 28 de juliol) ho podeu fer des de la seva web, que és  www.dansaneu.cat (No feu clik des d'aquí, que no entra)

I ara que la benzina va tan cara,

no cal anar lluny per estar bé

(consell per a època de vaques magres).

Ernest Escasany

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...

Preciosel comentari i el paisatje

D.Fita