dilluns, 12 de setembre del 2022

Reflexió sobre la mort d'Elvis Presley

 

Qui de la nostre generació
no l'havia sentit i cantat les seves cançons?

Aquest mes ha fet 45 anys de la mort de l’Elvis Presley. Qui de nosaltres no ha cantat, ballat, i escoltat un munt de vegades les seves cançons? Mentre escolto la seva cançó “in the ghetto”, no puc evitar pensar en l’Afganistan. Ell demana petons i amor i a mi m'ha vingut al cap l’Afganistan.

Aquets personatges es van fer l'amo de  l'Afganistan
i fan el que els sembla.
Tornar a èpoques passades, en especial contra els drets de les dones.

Els talibans en una ofensiva ràpida van entrar a Kabul i reconquerien l’Afganistan; des de les hores han anat eliminant els drets conquerits per les dones i en conseqüència de les nenes sota la interpretació radical de la llei islàmica.

En aquesta escola d'Afganistan,
ara, ni una nena.

A partir dels dotze anys les nenes tenen prohibit anar a l’escola i pel que fa a les dones, han de quedar-se a casa si no és que exerceixen una feina considerada important pel règim. Tampoc poden circular lliurement, sempre han d’anar acompanyades d’un home. El matrimoni és forçat i precoç, no poden manifestar-se.

Malgrat que les manifestacions estan prohibides,
aquestes ho fan...
i reben forces bastonades.

Estan obligades a cobrir-se  el cos i la cara en llocs públics i també al domicili si hi ha homes de visita. El pitjor és que desobeir està castigat amb presó. Per sort, sembla que  a les grans ciutats com Kabul hi ha una mica més de flexibilitat. Tot això agreujat per un augment de la violència masclista i familiar.

Portada d'una de les cançons que va fer en El Elvis Presley.

El món és tan divers que costa d’entendre i fins i tot em pregunto: què és millor? Jo no tinc resposta, però sí que observo que, cada vegada es camina més i més cap a una suposada llibertat que també té els seus amagatalls, interessos, corrupcions,..., trobar el camí del mig resulta extremadament difícil per a tots, per això l’Elvis que va viure plenament a dins d’aquesta llibertat que cito, al final, i en un concert abans de morir, allò que demana és amor de veritat, carícies...

Si en el pot petit hi ha la bona confitura...
els articles curts, millor que llargs.

Potser el meu article és curt, però considero que no cal, estendrem més perquè allò que volia dir ja no necessita més paraules.

Desitjo que tots els companys que escrivim i tots els lectors,

hàgiu passat un bon estiu.

Carme AFOPA

Esperem que tu també

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...



Hola Carme, ben trovada. Es una llástima que ningú pugui posar fre als Talibans. El que fan clama al cel. Han destruit patrimonis culturals i les dones son pkitjor tractades que els animals.

D. Fita