diumenge, 20 de novembre de 2022

Som 8.000.000.000

En aquesta petita TERRA
jo hi som vuit mil milions de persones. 

Diuen que a la Terra ja hi ha 8 mil milions de persones que hi viuen o millor dit que la majoria hi malviuen. Aquest augment ha estat en progressió geomètrica. De 2 mil milions a començament del segle XX, en cent anys hem passat a aquesta xifra. Seguint principis malthusians això és insostenible. El planeta no té recursos renovables suficients per satisfer les necessitats, fins les més bàsiques per aquest nombre tant ingent. I és cert consumim ja a mitjan de l’any tot el que es produeix i hem de fer servir les reserves.

Som una multitud de persones a la terra,
però no tots consumim igual.

Però el problema no rau en la quantitat, la major part de la humanitat viu austerament per força, no té accés al mínim per subsistir, per tant està obligada a consumir i gastar poc: un àpat al dia, escàs i poc variat, no va amb cotxe, no agafa avions, no té electricitat ni gas o en disposa de forma irregular i insegura. Qui malbarata, doncs?

La nomenat primer món.
Europa, Amèrica del Nord, Austràlia
i ara comencen la Xina i poca cosa més.

La nomenat primer món, que és aproximadament un 20% d’aquest població de 8 mil milions. Si 1.600 milions dilapiden com si només ells fossin els únics pobladors que poden prendre-ho tot. “Tenim sort” que els altres 6.400 milions  no puguin portar el nostre ritme de vida, ja ens hauríem extingit. Penseu-hi.

La quantitat de menjar que llancem...
i que algú intenta aprofitar.

La quantitat d’aliments que llencem, el consum desmesurat d’aigua pel lleure (quantes piscines no s’omplen d’aigua potable?), quan molts han d’anar a cercar-la a pous llunyans només per a beure, les calefaccions i aires condicionats per crear climes artificials molt costosos econòmicament i ambiental, destruir ecosistemes i hàbitats d’éssers humans i d’espècies animals i vegetals per convertir-los en conreus intensius amb ràpids i grans guanys sempre en benefici d’unes minories, sobreexplotació de minerals estratègics i energies fòssils que deixen àmplies zones contaminades irreversiblement. Residus plàstics i metàl·lics abocats sense control ni reciclatge que enverinen l’entorn, etc, etc.

Hem de canviar els hàbits de la nostra vida.
Menys piscines, menys gespa, menys benestar....
i quelcom millorarem.

Som 8 mil milions, tants podem conviure en aquest petit planeta Terra? Sí però cal fer un replantejament sobretot ètic del nostre comportament tant amb els nostres congèneres com amb la resta de la natura. Abandonar egoismes, capricis de malcriats, plans a curt termini sense pensar en les conseqüències a llarg, saber deixar llast i tot el superflu i anar a allò essencial que a més és el que dona qualitat de vida: la cultura, la formació, l’esport, la feina creativa, la convivència familiar i amical...

Imatge del que es pot fer per llançar menys menjar.
En aquest bufet lliure, agafem menys del que ens agradaria ....
i si en necessitem més, repetim?.

Tot és pot resumir en un exemple,  en un bufet lliure, la gent que es llença al taulell on hi ha el menjar com afamats i omplen els plats a vessar i en acabat en deixen més que no han agafat.

No és millor prendre el just que et ve de gust i si vols repetir tornar a buscar quelcom més i tornar el plat buit?

Ernest Escasany

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...



Llastimosament es veritat tot el que descriu l'amic Ernets i no sé si els que tenim darrera nostra ho entenan així. Jo "confio" que la juventud es desperti i pugui capgirar, encare que sigui una mica, els pensaments, actituts i manera de gobernar de molts dirigents politics.
Salutacions, D. Fita