diumenge, 27 de novembre de 2022

Adolescents malalts

 

Els serveis d'emergències treballant
per atendre un accidentat.

Ens preocupa a tots la salut mental dels nens i adolescents i és que, fins ara, s’ha minimitzat que els joves també pateixen malalties mentals, però ja no es pot amagar i ara se’n parla bastant. Ahir, a prop del meu domicili va succeir un cas mortal per aquest motiu. Ni tan sols sé qui era, segur que m’havia creuat amb ell diverses vegades, però, és que no sabem massa cosa dels nostres veïns, i la relació cada vegada es fa més difícil.

Hi ha organitzacions com aquesta
que si penses suïcidar-te, t'ajudaran a no fer-ho.

Com sabeu el dia mundial de la PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI (DMPS), se celebra el 10 de setembre i l’organitza l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (IASP) i avalat per l’OMS, que com diu el nom, busca crear consciència sobre la prevenció del suïcidi a tot el món.

Aquest alpinista, quan té problemes,
es posa a corre, però les decisions ràpides
NO són sempre les millors.

Com la majoria de qüestions, en aquest país, no sé els altres, pequem de no fer prevenció i sempre hem de córrer a buscar solucions que generalment no són ràpides, per exemple, poques vegades surten als mitjans aquests fets, això fa  que no es formi una consciència general de la gravetat que existeix al nostre país.

Aquest equip del Barça ho guanyava tot,
perquè a més de ser bons jugadors,
sabien jugar amb equip.

Ens falta promoure la col·laboració de totes les parts implicades, falten debats específics a les escoles, amb les famílies, amb els especialistes mèdics, als medis... Aquests objectius inclouen promoure la col·laboració de les parts interessades i l'autoempoderament per abordar les autolesions i el suïcidi a través d'accions preventives.

Intentar implicar més als professionals
Això és molt fàcil de dir ... però no tant de fer-ho.

Penso que això es podria aconseguir mitjançant el desenvolupament de capacitats en l’atenció mèdica i altres actors rellevants com ara la difusió de missatges positius i informatius adreçats a la població en general i grups en risc com els joves, i facilitant un debat obert sobre la salut mental a la llar, l’escola i el lloc de treball, etc

Els pares no sempre detecten
els problemes dels seus fills.

També podria animar les persones que estan contemplant el suïcidi o se'n veuen afectades perquè comparteixin les seves històries i busquin ajuda professional. El pare i la mare  actualment es veuen obligats a treballar per poder fer front a les necessitats bàsiques com són habitatge, alimentació..., vull dir tot allò que ens és necessari, però que a la vegada dificulta que aquests pares s’adonin, en algunes ocasions, del patiment dels seus fills, saber quins són els seus amics, saber si porten armes a l‘escola, estupefaents diversos..., no es tracta només de saber si treuen o no bones notes.

Pinzellada del que passa al nostre entorn.

Bé, això ha estat una pinzellada d’una d’aquelles qüestions que ens envolten...

i que sense voler, o no, no veiem.

Carme AFOPA

 

1 comentari:

Dolors Fita ha dit...

Com sempre que llegueixo els vostres articles estic un rato pensan.Crec que la nostra generació ha sigut molt afortunada. Els nostres pares van passar una guerra i les seves consecuencias. Nosaltres, segurament en la nostra infancia no teniem "de tot" pero apreciabam el que teniem. Cuan jo treballaba el Jefe em cridaba per anar amb ell cuan marchaba o trobaba feina cuan volia. Disfrutabem dels "Guateques" i hem pogut donar,en general, una bona educació als fills. Ara que ja enfilem la retirada no puc creura quin mon deixem.Semble una película de ciencia ficció. Cambi climatic, sequeres, guerras, xenofobias, una juventut, que no troba el seu lloc, asesinats. Ja se que hi han bones persones pero el mal que s'ha fet em gtrenca el cor.
D.Fita