La meva mili i la guerra d’Ucraïna

 

Camió, amb llença coets rus, dirigits per GPS,

a la guerra d'Ucraïna.

La guerra d’Ucraïna m’ha fet mirar endarrere i m’ha portat a recordar els anys cinquanta quan vaig fer la mili i un clam em va sortir del fons del cor “Avui amb aquell exercit no haguéssim durat ni deu minuts”

Tendes on habitàvem els estudiants

que s'havien acollit al sistema de milícies universitàries

en el campament de Castillejos.

En aquells anys, la mili era obligatòria per tothom. Jo, com que estudiava, em vaig acollir a la forma coneguda com milícies universitàries que consistia en fer dos estius en un campament i en acabar la carrera, sis mesos en un quarter.

Vista de la façana actual del quarter de Calatayud, on jo hi vaig fer els sis mesos

A la meva època era mes petit i el seu cap superior era un coronel.

Ara és acadèmia de logística i el comanda un general.  

Els campaments, de fet eren escoles per formar suboficials o oficials de complement, que en cas de guerra, si et mobilitzaven, ho haguessis fet amb el grau que havies arribat segons els cursos que havies aprovat en cada estiu. Si només n’aprovaves un, sorties sergent i si aprovaves els dos, alferes o sigui amb el grau més baix del oficials. La gran majoria aprovàvem els dos cursos i quan vàrem anar als quarters ho vam fer amb una estrella d’oficial, que era molt millor que anar-hi de soldat ras.

Aquestes ungles del peus estan ben tallades,

tenen forma quadrada i protegeixen les gemes...

però ULL. Els esmalts poden portar problemes.

En els campaments vaig aprendre dues coses que m’han servit al llarga de la vida: una, com tallar-me les ungles dels peus, si, si, axó que sembla una bajanada, però que no ho és, i l’altre, la tècnica que havíem de fer servir per preparar el tir del canons perquè les seves descàrregues arribessin al seu destí. Aquesta tècnica, aplicada als problemes de cada dia, m’ha donat molts bons resultats

Canons antiaeris,

 però que els avions no volessin molt alt.

(No hi trobat fotos del canons de muntana,

que es carregaven sobre les mules)

Parlo de canons perquè segons la carrera que feies anaves a artilleria, infantaria, transmissions, intendència, etc. i a mi em va tocar un any artilleria de muntanya, amb els seus canons petits desmuntables que es carregaven sobre mules i tenien una gran mobilitat i l’altre a canons antiaeris, però com que no m’agradaven aquestes feines amb vaig apuntar al petit “estat major” del regiment que érem els que teníem de calcular el tir ... i assolir els objectius marcats.

Aquest dron és un aparell per aficionats ja ban bé  

però és els que fan servir a Ucraïna són més potents

i els dirigeixen amb gps i podem explotar en el seu objectiu.

Quan mires la guerra d’Ucraïna, que tots és electrònic, cohets dirigits per gps, drons o altres formes de tirar bombes, veig que del que queda vigent del que ens van ensenyar, són com et talles les ungles del peus i la tècnica que aplico jo per resoldre problemes

Molt poca cosa o res

Joan