L'estrès del jubilat

 

Aquesta parella gaudeix de la jubilació.

En estar ja jubilat, sense deutes, salut la que correspon per l’edat,  i amb diners no molts, però per arribar bé a final de mes, fa que la meva vida de jubilat sigui realment un regal, que molts cops em sembla mentida de què el pugui gaudir.  En parar de treballar, s’obre un món nou i diferent. Un món que te l’has d’anar fent teu, veient els avantatges i algun inconvenient que aquest canvi comporta. I aquí comença el joc de saber fer de la teva jubilació un gaudir i una manera d’organitzar-te el teu temps.

El Dr. Corbella, de grat record per molts de nosaltres, deia

que si no poses el despertador cada dia, estàs fotut. 

Cert que hi ha moltes persones, algunes molt properes a mi, que de la jubilació han fet un drama molt punyent. S’han aferrat a la història passada i no saben gaudir del que les noves finestres ofereixen. També hi ha el fantasma de la mort i de les mateixes mancances que el teu cos t’ofereix, que molts cops omple  la ment, on podria haver-hi un gaudir total de aquí i ara. Recordo una conferència del Dr. Corbella, poc abans de jubilar-me, que deia que  quan agafis la jubilació  si no et poses el despertador cada dia, estàs fotut. Sempre has de tenir una obligació per aixecar-te, sigui per passejar el gos o per donar menjar el canari, però sempre un objectiu per fer.

El viatjar i conèixer món és una solució per alguns jubilats

que no sempre és positiva 

ja que el neguit de fer coses, a més de ser molt cansat

ens pot crear angoixa.

El no saber-te obrir a una nova  manera de fer i de viure a tot el que la vida ens ofereix als jubilats, que podem escollir tota mena d’activitats per fer, quasi a preus regalats. El problema molts cops és que  el neguit de fer coses, de veure món i de no parar, fan que es pugui entrar en un estat d’angoixa que en molts casos poden ser greus.

Uns miren la Tele i si passen el dia

però no sols portar gran satisfacció.

Com sempre la vida a la zona mitjana és el més interessant. Alguns troben en les pantalles, l'amic incondicional, cosa que porta una gran pèrdua de gaudir  de la vida real, o en l'altre extrem, entrant un un estat de visites, museus, conferències i exercicis, que molt cops, en poden portar també al cansament i al estrès. Tot per distreure's de les cabòries diàries.

Ara compagino caminades o altres activitat més físiques 

amb estones de lectura o meditació.

Aquesta experiència la vaig tenir jo els primers anys de la meva jubilació quan alguns dies marxava de casa de bon matí i tornava a les tantes del vespre. Fins que dir prou. Ara compagino els meus moments de vistes, exposicions i caminades amb estones de lectura, relaxació i meditació 

A l' espera que la vida ens vagi obrint nous camins

fins que arribi l’hora d’arriar la bandera.

Salvador