En estar ja jubilat, sense deutes, salut la que correspon per l’edat, i amb diners no molts, però per arribar bé a final de mes, fa que la meva vida de jubilat sigui realment un regal, que molts cops em sembla mentida de què el pugui gaudir. En parar de treballar, s’obre un món nou i diferent. Un món que te l’has d’anar fent teu, veient els avantatges i algun inconvenient que aquest canvi comporta. I aquí comença el joc de saber fer de la teva jubilació un gaudir i una manera d’organitzar-te el teu temps.
Cert
que hi ha moltes persones, algunes molt properes a mi, que de la jubilació han
fet un drama molt punyent. S’han aferrat a la història passada i no saben
gaudir del que les noves finestres ofereixen. També hi ha el fantasma de la
mort i de les mateixes mancances que el teu cos t’ofereix, que molts cops
omple la ment, on podria haver-hi un
gaudir total de aquí i ara. Recordo una conferència del Dr. Corbella, poc abans
de jubilar-me, que deia que quan agafis
la jubilació si no et poses el
despertador cada dia, estàs fotut. Sempre has de tenir una obligació per
aixecar-te, sigui per passejar el gos o per donar menjar el canari, però sempre
un objectiu per fer.
El no saber-te obrir a una nova manera de fer i de viure a tot el que la vida ens ofereix als jubilats, que podem escollir tota mena d’activitats per fer, quasi a preus regalats. El problema molts cops és que el neguit de fer coses, de veure món i de no parar, fan que es pugui entrar en un estat d’angoixa que en molts casos poden ser greus.
Com sempre la vida a la zona mitjana és el més interessant. Alguns troben en les pantalles, l'amic incondicional, cosa que porta una gran pèrdua de gaudir de la vida real, o en l'altre extrem, entrant un un estat de visites, museus, conferències i exercicis, que molt cops, en poden portar també al cansament i al estrès. Tot per distreure's de les cabòries diàries.
Aquesta experiència la vaig tenir jo els primers anys de la meva jubilació quan alguns dies marxava de casa de bon matí i tornava a les tantes del vespre. Fins que dir prou. Ara compagino els meus moments de vistes, exposicions i caminades amb estones de lectura, relaxació i meditació
A l' espera que la vida ens vagi obrint nous camins
Salvador
1 comentari:
Feliçitats per el teu concepta de la "juvilació"-
Tots els que formeu part del "Cargol" ens ajudeu molt a pasar la setmana.
Gracias
D.Fita
Publica un comentari a l'entrada