Avis en confinament

A la Carme,
a pesar de estar confinada,
els seu pensament està
en la primavera que ja arriba,
i en la teva amistat.

Hola amic meu, avui només t’envio aquestes lletres,  em dol no poder estar al teu costat, però sento que dintre meu també ha florit la primavera i voldria gaudir amb tu dels colors i les aromes que t’envolten, però aquest confinament que ens té atrapats, ha fet que el meu pensament s’ompli de records del color de l’arc iris i el meu cor torni a bategar il·lusionat per tot allò que la vida m’ha donat, entre elles la teva amistat.

Pensar en aquest "bitxo"
que tants mals de cap ens porta,
 la posa triste,
i la fa sentir-se feble.

Però, no tot és color, també la tristesa ni ha en el meu cor, som grans, i quan llegeixo la mort en silenci de tants avis als geriàtrics, tanmateix com si el covid-19 hi hagués trobat el terreny adobat, aleshores percebo, l’ amargor  o d’un cert silenci, com si ens fes por veure el nostre demà. No vull posar-te trist, és només un crit a la realitat que ens colpeja fort, tant com mai haguéssim pogut imaginar, tantes persones malaltes, tanta pèrdua de vides, descobrir tanta precarietat i tanta hipocresia em fan sentir molt feble.

Aquest balcó no és el de la Carme,
però si ho hagués sigut,
l'hauria portat al mateix raonament
que li ha fet el seu.

Com t’he escrit al principi, a dins meu també hi ha  esperança i amb aquesta il·lusió, les fotografies oblidades en un calaix m’han retornat el record d’una vida viscuda. He tingut estones per riure i altres per plorar, imagino com tothom, però això m’ha fet veure que hi ha hagut més motius per estar satisfeta i aquests són els que compten i al final, veig que aquells moments dolents també els he anat superant, més o menys, per això et diré que avui, malgrat la pluja, he sortit a la terrassa i he vist el pom de margarides ben florit i la menta súper verda, el cactus plens d’aigua, l’aigua és vida per a tots i potser, qui sap, després del Covid-19, serem una mica més feliços compartint fragilitats i inestabilitat.

Fins aviat!

Cuida’t força

Carme, Afopa